Back Lorenzo Valla AN لورينزو فالا Arabic لورينزو ڤالا ARZ Lorenzo Valla AST Ларэнца Вала Byelorussian Lorenzo Valla Czech Lorenzo Valla Welsh Lorenzo Valla Danish Lorenzo Valla German Λορέντσο Βάλλα Greek
,_RP-P-1909-4359.jpg)  | |
| Nom original | (it) Lorenzo Valla (la) Laurentius Vallensis |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1407 Roma |
| Mort | 1r agost 1457 (49/50 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Pavia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà (1431–), filòsof, professor d'universitat, filòleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Pavia |
| Moviment | Humanisme |
| Professors | Leonardo Bruni i Giovanni Aurispa |
| Alumnes | Julius Pomponius Laetus, Giovanni Garzoni i Giuniano Maio |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià. Va destacar per la seva crítica a molts estaments corruptes de l'Església.
És conegut especialment pel seu llibre De falso credita et ementita Constantini Donatione declamatio (La falsa i inventada donació de Constantí, 1439-1440), en el que desemmascara la falsa pretensió que el poder terrenal de l'Església es basava en una hipotètica donació de la part occidental de l'Imperi Romà per part de l'Emperador Constantí.
En atacar les tradicions medievals del cristianisme es pot considerar com un precursor de la reforma protestant.[1] És una de les figures que millor representa el Quattrocento italià.[2]
- ↑ Burke, Ulick Peter. «Lorenzo Valla, Italian humanist». A: Encyclopædia Britannica (en anglès), 01/01/2020.
- ↑ Allés, 2012, p. 203.